Manuel Garnelo i Alda

 

Manuel Garnelo i Alda 

(1878-1941)

Dotat d'una sòlida formació artística, baixe la mirada atenta del seu pare, José Ramón Garnelo Gonzálvez i del seu germà José, el eximio pintor, Manuel Garnelo és un clar exponent de la plàstica naturalista i una figura destacada del simbolisme, en el seu alvertent decoratiu.

Els seus primers passos com a escultor els dona, contant solament dotze anys, en l'Acadèmia Espanyola de Belles arts en Roma, de la mà dels ilustres mestres Mariano Benlliure i Aniceto Marines i en catorze anys obté Menció d'Honor en l'Exposició Internacional de Madrit de 1892 enTota pulchra est Maria.

Proseguix la seua formació artística en Madrit, en l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, i en 1900 en Roma, a on permaneix quatre anys com pensionat de l'Acadèmia Espanyola de Belles arts.

 Viaja a París i a atres capitals europees, a l'hora que envia els seus treballs (El pa nostre, Últims moments de Santa Elena, Misericòrdia, Caritat, A tu sospirem), alguns dels quals obtenen guardó en les exposicions nacionals celebrades en eixes dates.