Domingo Martínez Aparici
Valéncia, 1822 - Madrit, 1898
Va nàixer en Valéncia en 1822, pero pronte es va traslladar a Madrit per a estudiar en l'Acadèmia de Sant Fernando, baixe la direcció de Rafael Esteve, qui havia succeït a Blas Ametller, a la seua mort en 1841, nomenat professor de gravat en dolç i en qui firma una làmina.
En 1848 va obtindre una pensió per a ampliar la seua formació en Paris en Calamatta, gravador en el que també va firmar alguna làmina.
En esta ciutat també va tindre per mestre a David Joseph Desvachez, gravador d'orige belga, dedicat principalment al gravat clàssic de reproducció de pintures segons originals dels seus contemporàneus i els mestres antics. Sent el directe hereu de Blas Ametller i Rafael Esteve, durant la seua estància en Paris va incorporar com a novetats la tècnica de la manera negra ennegrint la làmina en una finíssima aguatinta, el gravat a mija taca, el gravat en ruleta a punts, etc.
El 26 d'abril de 1855 gana per oposició la recent creada càtedra de gravat en acer.
Des d'ella va afiançar als seus discípuls -principalment Federico Navarrete, José Roselló i Ricardo Franch- en l'utilisació de làmines d'acer, la tècnica del buril, la manera negra, la mija taca i en l'us de l'aiguafort exclusivament com a tècnica de respal.
Ademés va advocar per les necessàries mides proteccionistes del Govern per a mantindre este tipo d'ensenyança i d'art creent important, junt a les pensions en l'estranger, que es mamprengueren grans publicacions.
.jpg)
.jpg)
%20pintando%20al%20aire%20libre%20en%20Madrid.jpg)
