José Vilar i Torres

José Vilar i Torres

José María Vilar Torres (Valéncia, 1868-1904) va ser un pintor paisagiste, discípul de Javier Juste, un atre genial i malograt pintor marinista valencià. 

Vilar, hui pràcticament desconegut, va anar un pintor molt distinguit i reconegut en la Valéncia de trànsit del sigle XIX al XX, degut a que en el seu estudi-acadèmia es donaven cita alumnes de l'alta societat valenciana i sobretot, als múltiples premis i distincions en els que va ser condecorat durant la seua curta carrera.

En 1887 va obtindre la medalla de l'Exposició Nacional en la seua obra Sant Esperit, que posteriorment va ser adquirida per José Canalejas. 

També varen obtindre diversos premis les seues obres en les exposicions de Barcelona en 1888, Madrit en 1895 i Berlín en 1896. 

Va ser condecorat en la Creu de Carlos III pel quadro del Pronunciament de Sagunt que li va regalar a la Reina Isabel.

 En 1891 va obtindre la càtedra de paisage de l'Acadèmia de Sant Carlos, que va eixercitar fins a la seua primerenca mort.José Vilar posseïa uns terrenys en el carrer Alboraya, entre esta i els vivers municipals, just enfront d'a on posteriorment es construiria el Camp de Futbol de Vallejo.

 Vilar va cedir part d'eixos terrenys per a l'obertura d'una travessia de dita carrer Alboraya, a on ademés va ser el primer propietari que va edificar en eixa zona.

 Esta travessia era coneguda popularment en el nom del eximio pintor i en 1916 l'Ajuntament, en sessió del 23 d'octubre, va acordar oficialisar el nom de carrer del Pintor Vilar en memòria del gran paisagiste valencià.