Isidoro Garnelo Fillol

 

Isidoro Garnelo Fillol 

(1867/1939)

Naixcut en Enguera el 20 de març de 1867, va ser fill de Manuel Garnelo i de Teresa Fillol .

El despertar de la seua vocació artística va ser prou primerenc, com ell mateixa nos narra en la seua autobiografia: a l'edat de cinc anys, durant una vesprada d'hivern en la que plovia intensament, el seu pare va decidir entretindre als seus fills modelant una figura de fanc.

L'impressió que va rebre Isidoro, al vore cobrar vida el fanc, va ser tan fort que marque el restant de la seua vida inclinant-se des d'este moment cap a les belles arts. Este primer contacte en l'art es va vore reforçat en motiu de la tornada a casa del seu germà, que vivia llavors en el seu tio José Santiago Garnelo Alda en Montilla, el qual va dur en si un conjunt prou numerós de dibuixos del seu tio que varen acabar reforçant la convicció del jove Isidoro de convertir-se en artiste.

En setembre de 1875 es trasllada en el seu germà Manuel a Valéncia.

Despuig del seu ingrés en una escola de primera ensenyança, l'abandona a l'any següent.

En la seua voluntat de desenrollar una activitat relacionada en l'art o la creació ingressa d'aprenenta en un taller a on es realisen escultures de fanc, després passara per un taller d'un pintor de palmitos. Cap a 1878 li admeten en l'Escola de l'Ateneu Cassino Obrer. Va ingressar com a aprenent en el taller d'escultura José Guzman Guallar progressant fins a l'extrem que el seu mestre li va propondre associar-se en l'estudi.

Isidoro no accepte la proposició i va abandonar l'estudi en 1889.

En 1891 va guanyar per oposició el pensionado en Roma de la Diputació Provincial de Valéncia.

En 1892 va partir cap a Roma a on va permanéixer, durant quatre anys formant-se i realisant els estudis que devia presentar cada any. D'este periodo de pensionado destaquem entre les seues obres “La resurrecció de la filla de Jairo”, “La mort del gladiador” i “La profecia de Sant Vicente Ferrer relativa a Calixto III”.

En abril de 1898 va guanyar l'oposició a la càtedra de Colorit i Composició de l'Escola de Belles arts de Valéncia.

En 1927 ingressa com a acadèmic de l'Acadèmia de Sant Carlos de Valéncia.Isidoro Garnelo falliria en 1939 en el seu domicili de Valéncia.