José María Ponsoda Bravo

 

José María Ponsoda Bravo

José María Ponsoda Bravo va nàixer en el carrer Valéncia de Barcelona el 21 de setembre de 1882, fill de pares valencians. 

Va fallir el 17 d'octubre de 1963, estant enterrat en el cementeri de Moncada, població en la que tenia fixada la seua residència. 

Casat en Dolores Molina Bravo de Ponsoda (prima segona) en la que va tindre varis fills sense que cap li sobrevixquera pocs anys. 

A la mort de la seua esposa Dolores Molina el 25 de giner de 1946, contrau nou matrimoni en Ampar Boix Ballester de Ponsoda († 18-08-1980) en la que no va tindre fills.

Des de molt jove va treballar en el taller de l'escultor Salvador Torrás en Barcelona. 

Va estudiar en els Salesianos i en l'Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi de Barcelona.

En 1900 es trasllada a Valéncia i colabora en el taller de Damián Pastor Juliá. 

Establix un taller propi a on realisa numeroses obres en destí a Valéncia i Múrcia principalment. 

Estava situat en la plaça de Sant Lorenzo nº 2 de Valéncia. 

Colaboren en ell escultors de la talla de Carmelo Vicent, Francisco Martínez Aparicio o José María Rausell entre molts atres.

Va ser professor de l'Institut General Tècnic i de l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia. 

Va rebre en 1932 la medalla pro ecclesia i pontifique per la seua gran llabor d'escultor d'imàgens religioses, era ademés cavaller del Puig de Santa María.

En finalisar la Guerra Civil va tindre el privilegi de restaurar l'image de La nostra Senyora dels Desamparats que havia quedat molt danyada durant els anys de lluita. 

A lo llarc de la seua vida va realisar un gran número d'imàgens totes de temàtica religiosa, sent de tots conegut, per la seua gran religiositat.