Manuel Gil Peréz
(Valéncia, 1925-1957)
és una de les figures clau dins del panorama pictòric valencià dels anys cinquanta.
Amic de grans artistes com Manolo Millers o crítics com Vicente Aguilera Cerní, la seua prematura mort als treinta y dos anys va vindre a truncar un prometedor futur com a renovador de l'art espanyol des dels preceptes de l'abstracció geomètrica.
Gil estudia en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de Valéncia (1941-1942) pera, a continuació, seguir els seus estudis en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos.
Va ser un dels elements imprescindibles en la fundació del Grup Zeta, del Grup Parpalló i va colaborar en el Grup Artístic del Mediterràneu.
Despuix d'una primera etapa expressionista, que el propi artiste va denominar “pintura negra”, recién casat en la pintora Jacinta Gil Roncalés en 1950, s'instala en Madrit, i a l'any següent pot gojar de vàries beques en estàncies en l'estranger: Roma, París i Londres. Despuix de la seua tornada a Espanya en 1952, compagina la pintura de caballet en una intensa activitat muralística en la seua ciutat natal, l'aportació de la qual més destacada són les dos frescos de l'Ateneu Mercantil de Valéncia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario