Ernesto Valls Sanmartín

Ernesto Valls Sanmartín 

En este ari celebrem el Centenari d'un dels majors exponents de la Escola Valenciana el mestre Ernesto Valls.

 Dita vertent de l'art espanyol va tindre com a màxim representant a Joaquín Sorolla, sent Valls el seu principal discípul.

Naixcut en Valéncia en 1891, Ernesto Valls Sanmartín va cursar estudis en la Real Acadèmia de Sant Carlos.

Sent molt jove va conseguir importants recompenses en els principals Salons d'Espanya. La consagració va aplegar en 1915.

Allí la critica va voler vore en les seues teles cert parentesc no solament en el seu mestre, sino també en les del català Anglada Camarasa, opinió que compartim en observar les obres Nº 4 i Nº 14 de nostre catalogue, Valencians; i El mantó blau respectivament.

Són Anglada Camarasa i Sorolla les dos llínees més significatives de l'art del noucents espanyol.

El valencià Sorolla; a qui molts veen en indiferència en el seu propi país, era molt respectat en Amèrica.

Havent conquistat New York, les seues obres es varen convertir en les predilectes dels coleccionistes argentins.

 Els novells artistes de la Associació de la Joventut Artística Valenciana varen ser embeguense en l'art de el tio Chimo, com familiarment ho cridaven, festejant a la parell els seus triumfos.

La potent influència que Sorolla va eixercir sobre Ernesto Valls queda reflectida en les hortes i en les dònes de la florida Ribera del Xúquer, i en els chiquets jogueteant en la plaja de la Malvarrosa.

Preval per damunt d'estes obres una llum de marcat accent mediterràneu. A pesar d'esta ascendència, Valls es va distinguir de Sorolla pel tractament més precís que va donar al dibuix de les figures, pel qual va adquirir característiques i contorns molt personals.

Després del succés de les seues exposicions en Barcelona, en 1916, contractat per a exhibir les seues obres en Buenos Aires, Ernesto Valls va aplegar a l'Argentina.

Sent est un important mercat per a la pintura valenciana, l'èxit de la mostra va ser gran en crítiques i -vendes.

Subjugat davant els nous paisages que se li presentaven ací, va decidir canviar la llum del Mediterràneu per la que emanaven estes terres de l'Argent. Radicat en Buenos Aires, va participar Valls activament en els successos més importants de la plàstica nacional.

Atret per les faenar llauradores del Valle de Potrerillos, va marchar cap a aquells laces en busca de nous mòvils Per a la seua exigència d'artista.

Contant solament cinquanta anys, el 1º de Febrer de 1941, una ràpida afecció li va sorprendre en plena llabor creativa posant fi als seus dies.

En commemorar-se el Centenari d'este gran mestre valencià, del com desgraciadament ya queden poques obres en estes terres, Zurbarán sent el deure rescatar-ho de l'oblit, dedicant-li este homenage en el que obrim la temporada d'enguany.

De: Rodrigo Gutiérrez