Fernando Sánchez i Juan

 

Fernando Sánchez i Juan

 (Elig, 1943).

Pintor, galeriste i membre de l'Acadèmia de les Arts, Ciències i Lletres de París.

Format en el taller del mestre valencià Amadeo Roca, Fernando Sánchez i Juan és davant tot, un pintor de transmeses emocions, sempre presents en la seua obra, que nos transporta, a través de plàstiques interpretacions de *inusitada creativitat.

Fernando Sánchez i Juan, pintor sempre ilusionat en la seua obra, nos mostra, en truncades geomètriques pinzellades, dins d'un harmònic coloriste equilibri -la seua paleta és àmplia en una precisa gama de sienas, ocres, grisos…

Aixina ha definit Amadeo Roca Gisbert, Acadèmic de la Real Acadèmies de Sant Carlos de Valéncia i Cavaller de l'orde de les Arts i les Lletres de França, l'estil de Fernando Sánchez i Juan:

“Fernando va aplegar un dia al meu estudi de Madrit.

Les seues primeres paraules, un impuls, varen anar: “volguera deprendre a pintar, després, més tart, vullc ser pintor”. Aixina, d'esta forma es va presentar i vaig conéixer a Fernando Sánchez i Juan. Han passat anys…, molts, des de llavors. Hui estem davant l'obra del pintor.

Fernando Sánchez i Juan és un dels artistes més valorats en totes les seues dimensions, també internacionalment, per la seua fermea i evolució personal com a pintor que mira de front als fusionismes estètics del moment i sense dubtes marcha sempre cap al futur. La seua pintura és evolutiva pero sense doblegar el seu canvi al compàs que marque la moda.

Ell pinta i pinta en el seu treball, cada volta més segur, va cap a la seua DELTA que com a palmito obert li fa seguir, en llínees distintes, fins a alcançar a vore allò que intuïx recreant després, en el seu modo pictòric, les expressions que li motiven i impulsen a crear.

Fernando Sánchez i Juan subjecta en mà ferma l'eix de les seues possibilitats, el seu saber de pintor i artiste i no oblida els fonaments de l'ART, qualsevol que siguen les seues manifestacions.

Segur del seu CREDO pot permetre's i fins a trencar les formes i el color per a expressar la seua bellea que la seua profunda sensibilitat nos fa vore i sentir.

És sotil a la vida, a l'ART, el seu aurora proyecta claritat i transparència; baixe la seua aparent calma bull un volcà interior i es proyecta en força a l'exterior en el seu món de bellea creativa.

En la meua última visita al seu estudi, vaig eixir d'allí molt confortat i content en contemplar l'obra d'aquell jove que un dia em diguera que volia ser pintor”.