Hipólito Rovira
Vicente Hipólito Rovira y Meri (Valéncia, 1693-7 de maig de 1765)2 va ser un pintor i gravador .
Era fill de l'escultor Vicente Rovira i de la seua segona esposa María Meri, i va ser batejat en la parròquia de Sant Esteban el 15 d'agost de 1693.
Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per Evaristo Muñoz Estarlich i pel gravador Juan Bautista Ravanals.
Esta precocitat artística es reflectix en el gravat per al frontispici de les tres púrpures d'Alzira.
Bernardo, María i Gràcia, obra del canonge de la catedral de Valéncia Jaume Cervera impresa en 1707 en els tallers de Jaume Bordázar.
En vintiun anys va rebre l'encàrrec de realisar el gravat de portada del primer volum, publicat en 1715, del Museu pictòric i escala òptica d'Antonio Palomino i per dibuix d'est.
Ceán Bermúdez conta que el jove Rovira va descobrir un error en una cama en el dibuix que li havia proporcionat el mestre cordovés i que li'l va tornar corregit en una nota carregada de modèstia i urbanitat demanant-li disculpes per la correcció i la seua aprovació, que va obtindre, encara que per a ilustrar els volums següents Palomino va preferir al seu nebot Juan Bernabé Palomino para no tornar a ser corregit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario