Agustín Esteve i Marqués

 

Agustín Esteve i Marqués

Agustín Esteve i Marqués (Valéncia, 12 de maig de 1753-Valéncia, 1820) 

Fill del pintor de retaules Agustín Esteve Torralba i de María Marqués, descendix d'una família d'artistes que es remonta al sigle XV. 

La seua formació va començar baix la direcció del seu pare i va continuar en el seu ingrés, en 1768, en l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia.

 En 1770 es va matricular en l'Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrit. En la seua formació varen influir fonamentalment tres artistes: Francisco Bayeu, Mariano Salvador Maella i Anton Raphael Mengs, sent este últim el que va causar més impacte en el jove artiste. 

No obstant, en 1775 Esteve va conéixer al pintor que més li va marcar professionalment: Francisco de Goya, de qui va ser estret colaborador. 

El seu estil en els retrats deu molt al de Goya, encara que en característiques personals i individuals que ho fan fàcilment reconeixible. Durant l'últim quarto del sigle XVIII, Esteve va ser un dels retratistes més buscats per l'aristocràcia cortesana, únicament superat en les cotisacions per Goya, rebent encàrrecs de les famílies més importants del moment, destacant la seua relació en la Casa d'Osuna. 

En eixos anys comença la seua activitat de miniaturista, molt valorada per Goya. 

Coincidint en el regnat de Carlos IV, Esteve va realisar moltes de les còpies dels models dels retrats reals creats per Goya per a distints encàrrecs públics, aixina mateix va realisar varis dibuixos per a ser gravats i va portar a terme diversos encàrrecs de pintura religiosa. 

L'etapa dorada del pintor va culminar en el canvi de sigle en ser nomenat, en juny de 1800, pintor de cambra i acadèmic de mèrit de la de Belles arts de Sant Carlos. 

No obstant, per la crisis de principis del sigle XIX -Guerra de l'Independència, advenimiento de Fernando VII- i al canvi de gust del nou monarca, el pintor va quedar relegat a un segon pla. 

Despuix de sofrir diferents chàquia, en 1819 el rei li va concedir la jubilació i es va retirar a la seua ciutat natal fins a la seua mort. 

Dels retrats que posseïx el Museu del Prat, cal destacar el de la jove de tretze anys Joaquina d'Alcántara Téllez-Girón, filla dels IX ducs d'Osuna i futura marquesa de Santa Creu, i el del chiquet de dèu anys Mariano Sant Joan i Pinedo, futur comte consorte de la Cimera. 

En abdós l'artiste conseguix reflectir el candor infantil, pero la seua tècnica, encara que molt precisa, no alcança la lluentor de l'aragonés, resultant una pinzellada més pesada i opaca (Aguilar Torres, I. en I.M.N.P., Madrit, 2006, tom III, pp. 1015-1016).