Vicente March i Marco

 

Vicente March i Marco 

www.vicentemarchmarco.es

Vicente March i Marco (Valéncia, 27 de decembre de 1859-Benigànim, 31 de març de 1927)

Es va formar artísticament en l'Escola de Belles arts de Sant Carlos d'esta capital, tenint com a professors a Gonzalo Salvá i a Francisco Domingo Marqués.

En 1876 oposità a una plaça de pensionat en Roma en el llenç Desembarque en Valéncia de Francisco I despuix de la derrota de Pavía, quedant en segon lloc, per lo que, encorajat pel seu professor Francisco Dumingo, en 1887 es trasllada a Roma pels seus propis mijos, tenint com a companyer de viage a Constantino Gómez.

Una volta en Roma s'instala en els tallers del Palazzo Patrizi, situats en el 53-B de la via Margutta, compartint estudi en un numerós grup d'artistes espanyols, casi tots ells valencians, entre els que destaquen Poveda, Peyró, Puig Roda, Pedro Serrano, Sánchez Barbudo, Manuel Muñoz Casas, i els germans Benlliure en els qui li unirà una gran amistat de per vida, completant la seua formació artística en l'acadèmia Chigi.

En Itàlia, durant l'estiu, pansa llargues temporades en Venècia, en Nàpols, en Assís en els Benlliure, i, sobretot, en Subiaco, població d'aspecte medieval propenca a Anticoli Corrado, residència permanent esta última del seu bon amic i companyer Mariano Barbasán.

Influït per l'ambient dels círculs artístics espanyols en Roma, va cultivar principalment els temes costumistes italians dels sigles XVII i XVIII.

Posteriorment i a raïl d'un viage realisat per Marroc i Egipte desenrolla una etapa en escenes marroquines i orientalistes 1881 va obtindre la medalla d'argent de l'Exposició Regional valenciana en el llenç Una visita a l'estudi. A partir de 1888 va expondre regularment en Berlín i Munich, obtenint diversos premis. En 1893 la seua aquarela La filatera obté la medalla d'argent en l'Exposició Internacional de Roma.1

En 1894 treballa per als àlbums dedicats a la reina María Cristina i a l'emperador alemà.

En 1903, als pocs anys d'haver contret matrimoni, va deixar Roma i va fixar la seua residència en Benigánim, població propenca a Xàtiva a on residia el seu germà Rafael, farmacèutic de professió, i la família de la seua esposa. Allí contínua la seua obra pictòrica fins al seu decés, el 31 de març de 1927. En anterioritat el Govern espanyol li honra nomenant-ho cavaller de l'Orde de Carlos III.