Bernardo Ferrándiz Bádenes

 

Bernardo Ferrándiz Bádenes

Bernardo Ferrándiz Bádenes (Valéncia, 21 de juliol de 1835-Màlaga, 3 de maig de 1885) va ser un pintor naixcut en el barri de Poble Nou de la Mar (Cañamelar), al nort del port valencià, va iniciar la seua formació pictòrica en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, com a discípul de Francisco Martínez.

Les seues creacions evidencien el seu inclinament pels assunts de gènero, quotidians.

En este sentit un dels seus quadros més impactants és El Viático donat a un menic moribunt, gràcies al com és premiat per la Diputació de Valéncia en un pensionado per a continuar la seua formació fòra d'Espanya.

Va viajar per Àfrica i Itàlia, més concretament a Roma, i va participar en vàries exposicions, obtenint menció honorífica en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1860, va rebre la segona medalla de l'Exposició de 1864 per la seua obra Un alcalde de monterilla i va ser medalla d'argent en la de Madrit, de 1866.

La seua obra va contribuir a renovar la pintura valenciana i va influir en les futures generacions d'artistes llevantins, com Francisco Domingo Marqués, Emilio Sala i Joaquín Sorolla.